El turó del Castellvell de Rosanes vist des del mirador alt
El turó del Castellvell de Rosanes vist des del mirador alt
Detall d'una de les torres
Detall d'una de les torres

Podeu trobar més detalls de la història del Castellvell de Rosanes en el llibre: MAURI, Alfred. “El Castellvell de Rosanes”, Centre d’Estudis Martorellencs, 2014

El Castellvell de Rosanes, conegut també com a castell de Sant Jaume, és una fortificació ubicada a una altitud de 369 metres, dominant el pas pel corredor de la depressió penedesenca i controlant el pas pel curs del Llobregat.
La fortificació parteix d’una primera torre –torre mestra -, probablement d’origen romà, a la qual es van anar annexionant, en segles posteriors, diferents dependències.
El Castellvell de Rosanes, en època medieval va ser la capçalera de la baronia dels Castellvell que incloïa els territoris de Castellví de Rosanes, Abrera, Castellbisbal, Martorell, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires i, durant un temps, també Olesa de Montserrat.
El seu origen cal vincular-lo al procés de fortificació de tota aquesta zona, especialment intens a les darreries del segle IX i, encara més, als inicis del X. És el moment que veiem aparèixer a la documentació els castells de Masquefa, Gelida, Subirats, etc., i que hem de relacionar amb un procés de reorganització del territori i de consolidació del que serà l’administració altmedieval i crearà les bases del procés posterior de feudalització.
Els diferents espais del castell es troben descrits amb detall en una acta del 1428 redactada arran dels desperfectes causats al recinte per moviments sísmics.
L’any 1474, el rei Joan II va vendre la baronia al cavaller Lluís de Requesens de Soler. Aquesta família es va entroncar per casaments amb la dels Zúñiga i, posteriorment, amb la dels Fajardo (marqués de Vélez, cap de l’exèrcit del duc d’Olivares).
La destrucció definitiva del Castellvell de Rosanes va esdevenir-se l’any 1714, en el marc de la Guerra de Successió. El gener d’aquell any, unes 34 o 35 persones, sota el comandament del martorellenc Josep Canet, defensaven des de l’interior el Castellvell de Rosanes davant de les tropes filipistes, que hi llancen l’atac definitiu el 21 de gener. Els filipistes hi envien 2.300 infants i 300 dragons. L’enfrontament es va estendre durant els dies 21 i 22 de gener. Els defensors de la fortalesa, davant de la desproporció de forces, van prendre la decisió d’abandonar el castell i la nit del 22 al 23 de gener es van despenjar amb cordes per l’espadat posterior del recinte. En l’operació de sortida per l’espadat hi van morir cinc persones.
En dates posteriors, i un cop a mans de l’exèrcit filipista, es va procedir a la voladura del Castellvell de Rosanes, carregant d’explosius la base de la torre mestra, que amb la seva caiguda va destrossar les edificacions adjacents.

La baronia de Castellvell

per Ramon Rovira i Tobella

 

Els primers senyors de la baronia de Castellvell es presenten obscurs per manca de documentació concreta. Els hem de cercar en els avantpassats de Guillem I de Castellvell trets de l’estudi realitzat per Blanca Garí i Albert Benet.
Els pares de Guillem I foren Unifred Amat i Riquilda (probablement filla de Galí de Sant Martí) i els pares d’Unifred Amat: Sendred i Truitelda (Sendred era fill de l’abat d’Arles, germà del comte Guifré I, el Pelós). El germà d’Unifred Amat era Ènnec, dit Bonfill, de Gelida.
El llinatge dels Castellvell ens dóna una procedència comtal (cal comptar els enllaços matrimonials) com així passa amb altres llinatges importants (els Cervelló, els Castellet) en terres del Penedès o properes.
El primer senyor de la baronia és Guillem I de Castellvell (és el primer que usa com a cognom Castellvell) que ja apareix en documents que no ofereixen dubtes. Caldria, però, comptar amb els que acabem de citar.
La baronia de Castellvell estava formada pels municipis actuals de Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès. Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu. Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem (I) de Castellvell (a 1011´ ´ d 1041), fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda; fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat, per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit (1027). Es va casar amb Adelaida, filla d’Ermemir.
El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de Tarragona. El seu fill, Ramon (I) de Castellvell (que, en testar el 1058, posseïa també Castellbisbal com a castlà pel capítol barceloní), abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, repartí el patrimoni entre els seus fills sota la tutela del seu germà Guillem (II) Bonfill de Castellvell, que no tingué descendència: l’alou del Penedès (potser amb Castellvell de la Marca) passà al fill Pere de Castellvell.
Castellvell de Rosanes romangué a mans del primogènit Guillem (III) de Castellvell i d’un altre fill (potser Arbert (I) de Castellvell, dit sovint Dorca i alguna vegada Amat Dorca). De fet aquests dos germans actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca). A la mort de Guillem (III) (1126), la baronia passà al seu fill Guillem (IV) de Castellvell, que es casà amb Mafalda, òrfena, sembla, del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. Fou veguer de Barcelona (1127-35) i participà amb el seu germà Arbert (II) de Castellvell en l’expedició a Tortosa i després en la conquesta de Lleida.
El 1152 fou marmessor en el testament atorgat per la reina Peronella. El succeí en el patrimoni el seu fill Guillem (V) de Castellvell, i a aquest, Arbert (III) de Castellvell, que governà la baronia fins el 1205, que passà a la seva germana Guillema de Castellvell. Els dominis de la família comprenien, al s XII, moltes possessions que no eren feu alodial. Així, per exemple, tenia pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona el castell Vell vescomtal de la ciutat i, també, Castellbell, al peu de Montserrat. Sembla que al s XIII les preferències de la família se centraren entorn de Castellví de la Marca, on Guillema fixà la seva residència. Casada en primeres núpcies amb Guillem Ramon I de Montcada, vescomte de Bearn, en morir, el 1228, la baronia passà al seu fill Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, i restà en aquesta família durant tres generacions fins que s’extingí amb Guillema de Montcada i passà aleshores (1309) al seu nebot Gastó d’Armanyac, vescomte de Fesensaguet, i després (1311) esdevingué, durant quatre generacions, dels comtes de Foix.
La senyoria comprenia aleshores els castells, els llocs i les parròquies de Castellvell de Rosanes, Abrera (amb el castell de Voltrera), Sant Andreu de la Barca, Vilalba, Sant Esteve Sesrovires i la vila de Martorell, que en fou la capital. El 1440 hi fou agregat el terme de Castellbisbal, compresos també el monestir-castell de Sant Genís de Rocafort i la quadra i la domus del Palau.
El 1397 fou incorporada a la corona, després d’ésser confiscada (1396) al comte Mateu de Foix, però, malgrat la promesa que no en seria separada, Joan II la concedí el 1474 a Lluís de Requesens i de Soler i als seus descendents. Dels Requesens passà als Zúñiga (1549) i després als Fajardo (1618), la darrera dels quals, Maria Teresa Fajardo, es casà amb Ferran de Montcada-Aragó, duc de Montalto. Els succeí llur filla Caterina, que es casà amb Fadrique Álvarez de Toledo y Osorio, marquès de Villafranca. El 1856 passà als Cavero, comtes de Sobradiel. El darrer senyor jurisdiccional de la baronia, Francisco de Borja Álvarez de Toledo y Osorio, morí el 1821.