El Castellvell de Rosanes
El Castellvell de Rosanes, conegut també com a castell de Sant Jaume, és una fortificació ubicada a una altitud de 369 metres, dominant el pas pel corredor de la depressió penedesenca i controlant el pas pel curs del Llobregat.
La fortificació parteix d’una primera torre –torre mestra–, probablement d’origen romà, a la qual es van anar annexionant, en segles posteriors, diferents dependències.
El Castellvell de Rosanes, en època medieval, va ser la capçalera de la baronia dels Castellvell, que incloïa els territoris de Castellví de Rosanes, Abrera, Castellbisbal, Martorell, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires i, durant un temps, també Olesa de Montserrat.
El seu origen cal vincular-lo al procés de fortificació de tota aquesta zona, especialment intens a les darreries del segle IX i, encara més, als inicis del X. És el moment en què veiem aparèixer a la documentació els castells de Masquefa, Gelida, Subirats, etc., i que hem de relacionar amb un procés de reorganització del territori i de consolidació del que serà l’administració altmedieval i crearà les bases del procés posterior de feudalització.
Els diferents espais del castell es troben descrits amb detall en una acta del 1428 redactada arran dels desperfectes causats al recinte per moviments sísmics.
L’any 1474, el rei Joan II va vendre la baronia al cavaller Lluís de Requesens de Soler. Aquesta família es va entroncar per casaments amb la dels Zúñiga i, posteriorment, amb la dels Fajardo (marqués de Vélez, cap de l’exèrcit del duc d’Olivares).
La destrucció definitiva del Castellvell de Rosanes va esdevenir-se l’any 1714, en el marc de la Guerra de Successió. El gener d’aquell any, unes 34 o 35 persones, sota el comandament del martorellenc Josep Canet, defensaven des de l’interior el Castellvell de Rosanes davant de les tropes filipistes, que hi llancen l’atac definitiu el 21 de gener. Els filipistes hi envien 2.300 infants i 300 dragons. L’enfrontament es va estendre durant els dies 21 i 22 de gener. Els defensors de la fortalesa, davant de la desproporció de forces, van prendre la decisió d’abandonar el castell i la nit del 22 al 23 de gener es van despenjar amb cordes per l’espadat posterior del recinte. En l’operació de sortida per l’espadat hi van morir cinc persones.
En dates posteriors, i un cop a mans de l’exèrcit filipista, es va procedir a la voladura del Castellvell de Rosanes, carregant d’explosius la base de la torre mestra, que amb la seva caiguda va destrossar les edificacions adjacents.
Podeu trobar més detalls de la història del Castellvell de Rosanes al llibre:
- MAURI, Alfred. El Castellvell de Rosanes, Centre d’Estudis Martorellencs, 2014. (Centre d’Estudis Martorellencs)